Diàlegs

—Vols dir que ho fem bé, això de la formació? —pregunta el deixeble al seu mestre.

—A què et refereixes?

—Vull dir que si tota la formació que organitzem i promocionem és útil —aclareix.

—Home… Tota, tota, no… Suposo que una bona part sí —diu el mestre—. Què et preocupa?

—Em preocupa que estiguem empenyent la gent a aprendre coses que després difícilment podran aplicar.

—Però el saber pel saber també és important —exclama el mestre.

—És clar que és important!! Però això no omple els plats! —matisa el deixeble—. I en alguns casos els buida… —diu amb certa ironia.

—Què vols dir amb això?

—Vull dir que a vegades s’ha de fer un esforç econòmic molt gran, i és clar, això s’ha de recuperar —diu el deixeble.

—Ben cert, ben cert —afirma—. Has mirat què estan demanant les empreses?

—Tot just acabo de fer-hi una ullada. He analitzat 227.412 ofertes de feina.

—227.412? I per què aquesta quantitat? —demana el mestre.

—Perquè és divisible entre dos i entre tres —afirma rotundament.

—Tens cada cosa… I bé, què diuen aquestes ofertes? —pregunta l’estratega.

—Doncs diuen que necessiten gent que sàpiga fer coses pràctiques, vull dir, que produeixi.

—Que produeixi? —interroga—. Vols dir que menys dirigir i més fer?

—Una mica sí. Vull dir que si abans es necessitaven teixidors, ara es necessiten informàtics. Són els oficis del segle XXI.

—Informàtics? Però si ja n’hi ha!! —diu el mestre.

—Però no estan especialitzats. N’hi ha molts d’autodidactes que tenen greus llacunes de coneixement —aclareix.

—I vols dir que un lloc on formessin personal amb una base informàtica i després li apliquessin un bon vernís d’especialització funcionaria? —demana el mestre.

—Sens dubte. Les empreses demanen aquests perfils, i nosaltres vinga a fer postgraus de direcció!! —diu el deixeble.

—No em siguis negatiu! Que si no el Marc i la Sònia t’estiraran de les orelles! Mira de ser constructiu —esbronca l’estratega al deixeble.

—Teniu raó, mestre —es disculpa el deixeble—. El que vull dir és que caldria apostar per una escola de formació d’Arts i Oficis, però de les arts i els oficis actuals: realitat augmentada, apps, 3D…

—I per què no ho fem, això? —demana el mestre.

—És el que li intento dir des que hem començat.

—De debò… Tants estudis que tens i dones unes voltes per dir una cosa tan senzilla… —s’exclama el mestre.

—Aleshores ho tiro endavant? —demana impacient el deixeble.

—Tira, tira, que això serà útil… Això sí, posa-li un nom que enllaci tradició i modernitat…

—Què li sembla Infinitum School? Un mica de llatí i una mica d’anglès —pregunta el deixeble.

—Que així sigui…